LES JOIES / L’ORFEBRERIA AL TURA

La corona de plata (1957) Feta a Barcelona, és la corona de les grans ocasions/fetes com la coronació canònica l’any 1975.

Descripció: Corona amb les 12 estrelles (figura de la dona de l’apocalipsi) . Al centre de la corona hi ha la creu pectoral amb ametistes i brillants i a l part frontal l’anell episcopal, ambdues peces donades pels familiars del Bisbe Serra.

És una corona reial. A la seva base , al cercle hi ha una decoració en granular i sobreposat hi trobem l’anell incrustat. De la base circular en surt una decoració en petites formes semicirculars decorades i per damunt com sortint de l’anell en surten uns fils de plata gruixuts amb una decoració floral que culmina amb les estrelles al centre de cadascuna hi ha una pedra preciosa també incrustada.

Calze del bisbe de Perpinyà Juli Carselade. Aquest Bisbe, l’any 1919 va reclamar la campana que hi havia al Tura i que pertanyia al monestir de sant Martí de Canigó, la Martina, que finalment va ser retornada l’any 1932.El bisbe va regalar al Tura el calze de la seva primera missa de consagració.

Descripció: peça de plata, decorada amb figures i esmalts on hi ha representades escenes de la vida de Crist. Cada esmalt està encastat dins un cercle i separat per una figura d’àngel orant, feta en la tècnica del repussat . Al nus del calze hi ha representats els 4 evangelistes i al peu hi ha representades escenes de la Passió de Crist i el sopar d’Emaús. Amb decoracions de metall sobreposat que representen penjoll de raïm en al·lusió a l’Eucaristia . Està molt decorat amb la tècnica del repussat i algunes parats en cisellat. La decoració del calze és una autèntica filigrana.

Altres peces: Calzes, copons, custòdia i corona. Tresor petit ja que peces es van vendre per poder pagar obres o restauracions en segles passats.

Vestits de la Mare de Déu del Tura

El fet de vestir les Mares de Déu romàniques es podrien haver iniciat a partir del segle XV. Va ser força generalitzada i podria estar relacionada, dins la mentalitat de l’època amb la simbologia del poder i la reialesa (mantells riquesa en el vestuari, corones….) .

També podria estar lligada amb les tradicions de l’antiguitat, els romans també vestien les seves deïtats amb tota la seva riquesa i podria haver estat

adoptat, com molts altres costums per la religió cristiana, amb els vestís, mantells, corones i fins i tot cabelleres a les imatges de Crist o de la Mare de Déu.

Els colors dels vestits, també estarien lligats i /o relacionats amb els colors litúrgics segons la litúrgia tant diària com de les grans festivitats, igual que els sagraris i els ornaments sacerdotals. El significat era que Maria també s’afegia a la celebració.

Vestits: els que es conserven, 63, són de seda, tissú, vellut o domàs de diferents colors. Els colors més repetits eren el blanc, rosa, vermell, de diferents tons de blau, ataronjat, algun de daurat, morat, granatós i marró en diferents tons, la majoria dels vestits són brodats, alguns amb fil de seda, plata i or, perles i pedreria i/o lluentons i fets d’indianes. Alguns són pintats . La majoria d’ornamentacions dels esmentats vestits són decoracions florals i/o vegetals combinats alguns amb elements geomètrics. Cal destacar un vestit brodat en or, de color blanc que porta l’escut d’Olot envoltat de dues branques de palma, dissenyat per Lluís Carbonell, va ser una donació l’any 1944.

Els mantells (se’n conserven 4) són de color blanc, la majoria i un de blau, amb brodats d’or i plata amb decoracions de puntes i estrelles. I una llaçada que fins fa poc es posava a la esquerra amb un ram de flors.

Després de la destrucció i incendi del Tura, consta que se salvaren uns 60 vestits i tres capes que guardaven les Pabordesses a casa seva (Srtes. Bolós), dels 80 que tenia. Passada la Guerra Civil van tornar les donacions de vestís, mantells i joies.

Actualment al Santuari es guarden 63 vestits i 3 capes/mantells, a més d’altres habillaments com llaçades o vestits del Nen Jesús.

Conseqüencies:

El fet de vestir la Mare de Déu va servir per salvaguardar-la i protegir-la d’alguna manera però també va servir per fer-li alguns desperfectes. El que si que va servir, també que la imatge, a través dels vestits s’anés adaptant a les modes i gustos de cada moment i així es va evitar el seu arraconament o substitució com va passar a d’altres llocs i ara també ens permet conèixer la història de tots aquests vestits i mantells, reflex i testimoni de diferents èpoques històriques.

Les campanes del Tura

a) La Campana Martina. Campana provinent del monestir de Sant Miquel del Canigó, quan el monestir va ser secularitzat durant la Revolució Francesa i una de les seves campanes, la Martina (1786) va anar a parar al santuari del Tura.

L’any 1919, durant els Jocs florals de Perpinyà, el bisbe d’aquesta diòcesi, Juli Carselade, va demanar que la campana Martina fos retornada al seu lloc d’origen. Fet que es va produir l’any 1932, després de diversos problemes i oposicions i a canvi se’n va fer una de nova. El bisbe Carselade va morir al cap de poc i va regalar al Tura, en agraïment, el calze i la patena de la seva missa de consagració.

b) La campana del Tura, la campana del Tura, durant la guerra va ser amagada i enterrada als claustres del Carme. Acabada la Guerra Civil, i en haver-se enderrocat el campanar , aquesta va ser traslladada a Sant Esteve. Actualment es la campana que toca les hores.