JOAN CARLES PANYÓ

Joan Carles Panyó(Mataró, Maresme, 1755 - Olot, Garrotxa, 1840)
Muralista, pedagog, decorador, arquitecte i pintor, va néixer a Mataró i està molt vinculat a la ciutat d’Olot, ja que va ser el primer professor de l’escola de dibuix durant molts anys.
Va adoptar l’ Academicisme i l’estil Neoclàssic com a artista en un moment de canvis artístics amb el final del barroc i l’inici d’un moviment més classicista.
És una època de traspàs entre els moviments artístics i l’ensenyament industrial.

Joan Carles Panyóserà un artista que tot i adoptar el Neoclàssic com a mitjà d’expressió artística mai va abandonar del tot la formació barroca que va tenir en els seus començaments com a alumne de Manuel Tramulles, deixeble del pintor del barroc Antoni de Viladomat.

  • Va treballar molt a la Garrotxa
  • Professor a l’Escola de dibuix
  • Pintor i decorador de cases esglésies i casals
  • Va treballar també a Girona i altres indrets de Catalunya
  • Malgrat tota la seva obra, encara avui és totalment desconegut

Característiques:

  • Tècnica del fresc
  • Moviment
  • Suren per aquest cel vaporós
  • Escorç molt suaus
  • Tot i que les figures les figures apareixen difuminades i les pinzellades són soltes s’aprecia molt bé la línia i el dibuix

Colors:

  • El blanc / l’ocre

  • El color rosa en els vestits dels àngels (simbologia de Maria)

  • Els raigs de l’Esperit Sant són de to groguenc, volent imitar el color durat, d’un espai sacre.

  • També i d’una manera molt subtil, veiem un tros de túnica blava i algun cinturó d’un àngel de color blau o de color vermell fosc.

Encàrrecs per l’Església del Tura

Pintures al fresc

Grisalles

Evangelistes

A dalt al creuer i entre els dos finestrals hi va pintar els 4 evangelistes:

Pintures desaparegudes

Característiques de la decoració

En la decoració predominen 4 colors:

Blanc : per remarcar els elements arquitectònics dels arcs, volta de lluneta, cornises.

Blau i blanc : decoració de les sanefes

Daurat : remarca els elements arquitectònics conjuntament amb el color blanc. Els medallons i les roses. També representa que som dins un espai sacre.

Verd: Color de l’esperança, de l’Esperit Sant i de sant Joan Evangelista

Entre les figures geomètriques: rombes, però també semicercles, triangles perfectament delimitats, alguns són elements arquitectònics com els

triangles (volta de lluneta) , altres són simbòlics com els rombes. Als laterals trobem jaculatòries dins un semi cercle: element celestial i alhora arquitectònic. Més triangles amb una rosa que tant poden ser un element decoratiu com recordar-nos la figura de la Trinitat

Tota la decoració del santuari està lligada simbòlicament a la figura de la Mare de Déu, com les jaculatòries o lletanies del rosari que hi a les llunetes de la nau central. Però sense oblidar mai la presència essencial que és la figura de Crist.

L’Absis

Entre l’arc triomfal i l’arc toral està decorat amb uns Puttis o amorets que aguanten elements simbòlics que fan referència a la Mare de Déu.

L’Arc triomfal també ens recorda el triomf de Crist per damunt la mort

Pintats amb la tècnica de la grisalla per imitar l’escultura -> el relleu

De color blanc i blau. Dos colors de la Mare de Déu (Puresa i Reina dels Cels) i el daurat com espai sacre.

L’escut de la ciutat d’Olot presideix l’altar Major. Situat a l’arc triomfal

Representat conjuntament amb un cortinantges plegats que ens obren a l’absis com un gran decorat -> Teatre Sacre (Per això predominen els daurats)

La resta de la decoració són sanefes i una garlanda que aguanta l’escut

Garlandes: element típic de Panyó que reprodueix a altres llocs com el baldaquí de Sant Esteve o al retaule de l’església dels Dolors de Girona.

Cúpula

Es va inspirar en Gianbatistta Tièpolo, pintor d’entre el Barroc i el Rococó, i es caracteritza per fer aquell tipus de cúpula que ens enlairen cap a l’infinit.

– cúpula de casquet, sobre petxines. Utilitza la perspectiva aèria o atmosfèrica

Representa un altre esclat de glòria, en aquest cas La Glorificació de Maria o adoració a la Mare de Déu , per part de sants i àngels sota la visió de Déu Pare representat pel Triangle amb l’Ull (símbol de Déu i la Trinitat) dins uns raigs de llum.

La Mare de Déu està situada al costat de l’arc toral del presbiteri.

– El símbol de la Trinitat també marca el centre de la cúpula

La Mare de Déu apareix com una figura esclatant, triomfant, envoltada d’àngels i núvols i raigs de llum.

Va vestida amb una túnica blanca, un mantell de color vermell i al darrere i envoltant la corona i davant els peus apareix un altre mantell de color blau.

Imatge treballada amb un dibuix precís i amb un gran treball de transparència que ens permet veure l’anatomia de la figura.

Els tres colors de la Mare de Déu: Blanc (immaculada), Vermell, (amor diví) i Blau (reina dels cels).

La corona de la Mare de Déu són 12 estels i que representen el símbol de la Immaculada

Els raigs són d’una tonalitat groga/daurada, símbol de sacralitat.

El Cor d’Àngels , apareix entre les nuvolades i alguns toquen instruments musicals com flautes o violins.

El violí és l’instrument de corda que simbolitza la música celestial mentre que la flauta per als cristians simbolitza l’afany dels homes (l’ànima) per arribar a Déu.

  • Moviment

  • Escorç suaus

  • Clara influència del pintor italià

  • Vestits creen el volum i el moviment

  • Grandiloqüència

  • La perspectiva atmosfèrica recrea tot el món celestial. Cap a l’infinit