Vila Nova i Vila Vella:

  • L’ Església de Sant Esteve està situada dins el nucli històric de la ciutat d’Olot.
  • És d’origen medieval.
  • Aquest nucli estava dividit en dos petits sectors a redós de dues  esglésies:
  • El nucli de la Vila Vella  al voltant de l’església de Santa Maria.
  • El nucli de la Vila Nova construït als voltants de l’església parroquial de Sant Esteve.

Vila Vella

Entorn de l'església de Santa Maria.

Entorn de l'església de Santa Maria.

vila vella

Vila Nova

Entorn de l’església de Sant Esteve.

Entorn de l'església de Sant Esteve.

ilovepdf_com-698

Ja tenim notícia de l’existència d’una església de Sant Esteve al segle X, esmentada  en un document de l’època.

Al segle XII un altre document  parla de la consagració d’un nou temple que se’l suposa d’estil romànic i del qual només en queda un llenç  a la part meridional de l’edifici actual.

ilovepdf_com-398

Terratrèmol 1427

A causa del terratrèmol de 1427 l’edifici podria haver quedat molt malmès. No tenim documentació del seu estat però si d’una reconstrucció entre els segles XV i XVI,  d’estil tardogòtic.

ilovepdf_com-498

Tres claus de volta

D’aquesta etapa només en queden tres claus de volta que foren col·locades posteriorment a l’absis de la capella del Santíssim i un mur al sector sud.

Al segle XVIII es va decidir bastir un nou edifici religiós que fou concebut dins l’estil Neoclàssic, tot i que encara s’observen algunes reminiscències barroques en la concepció i en algun dels seus elements.

El que primer havia de ser una ampliació va esdevenir una nova fàbrica amb planta de creu llatina i amb capelles laterals a partir de l’obra existent.

Les obres van començar l’any 1750 i van durar fins a principis del segle XX. Fou una obra polèmica des d’un bon començament: pel cost, per la grandària i pels esdeveniments històrics que es van produir al llarg de la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX.

A mesura que s’anava construint el nou temple,  s’anava enderrocant el vell.

En el projecte hi constaven dos campanars però al final només se’n va construir un. A finals del segle XIX i principis del segle XX es va construir: l`escalinata principal, els accessos laterals i dues portes laterals, una de les quals decorada amb ceràmica vidriada i de gust modernista. Des del començament de la seva construcció el temple va patir problemes estructurals que van obligar a fer-hi restauracions des de la segona meitat del segle XIX fins a les darreries del segle XX.
RETAULES

En aquesta època l’església es va enriquir amb retaules barrocs.

Dos dels quals encara són a les capelles laterals de l’ església actual
RETAULES
Més Info +