L’origen:

  • L’origen de Sta. Maria del tura és preromànic
  • Probablement anterior al segle IX
  • Aquesta esglesiola serà l’origen de la ciutat d’Olot, ja que es va començar a poblar la zona a partir d’aquest indret

ORIGEN

Construcció de la villa

A l’entorn de l’esglesiola, anomenada de Santa Maria es va anar construint un petit veïnat de cases i aquest és l’origen de la ciutat d’Olot

DOCUMENTS

El primer document conegut el trobem l’any 872 quan aquesta petita església passa a ser possessió del monestir de Sant Aniol d’Aguja. Al segle següent passa a dependre de la Parròquia de Sant Esteve (S.X) i al segle XII passa a mans dels Comptes de Besalú que la incorporen a les possessions de Santa Maria de Ripoll.

En aquella època en totes les referències es parlava només de Santa Maria. No del Tura, denominació que serà ferma a partir del segle XIV – XV

– Segle XI : Es construeix una església nova d’estil romànic, que serà la segona de tot un seguit de construccions i reconstruccions fins a la darrera després de la Guerra Civil Espanyola als anys 40.

Terratrèmol 1427/28

Entre els anys 1427/28 es van produir un seguit de terratrèmols que van deixar l’esglesia del Tura i la ciutat d’Olot completament destruïdes.

Una clau de volta

I de la vella església gòtica només en queda una clau de volta que van col·locar al mig de la porta romànica al mur sud de l’església.

Representa una Mare de Déu gòtica, dempeus amb el Nen

Ara fa 300 anys aproximadament, degut al creixement demogràfic i econòmic de la vila, igual que va passar a Sant Esteve, els olotins va decidir fer una nova església al Tura amb el nou estil arquitectònic que venia de França EL NEOCLÀSSIC.  El disseny de la nova església va ser d’en Francesc Mas, arquitecte de Barcelona.  La va dissenyar molt clàssica, però…..un cop acabada no va agradar gaire als olotins i van decidir decorar-la tota.

També es va fer , a l’època barroca una nova façana, restaurada els anys 20 del segle passat.

Va quedar malmesa i va tornar a ser restaurada després de 1936, però va perdre part de la seva decoració

  • Cúpula circular sobre petxines al creuer
  • Església de creu llatina poc definida
  • D’una sola nau poc llarga. Molt esvelta
  • Nau amb tres trams de volta més un cor

EL SEGLE XX:  LA GUERRA CIVIL  (1936/39)

En un principi es decideix enderrocar-la, però posteriorment no s’acaba de realitzar i s’ofereix l’edifici com a magatzem. Finalment al 1943 comencen les obres de reconstrucció i restauració de l’edifici i de les obres de l’interior.

ELS CAMPANARS ENDERROCATS

L'ESGLÉSIA DE L TURA DESPRÉS DE LA CREMA

JULIOL 1936

LA RECONSTRUCIÓ – 1943

L’any 1943 s’inicia la reconstrucció /restauració de l’església :

  • Cor i les tribunes
  • Reconstrucció del retaule de J.C. Panyó gràcies a l’existència d’un moble/capelleta amb una maqueta del retaule de l’altar major

  • Enrajolat i baranes de ferro

  • Altars laterals
  • Escultures de Ramon Amadeu, l’ Ecce Homo i Sant Joaquim i els àngels del retaule
  • Absis i pintures de J.C. Panyó
  • Neteja i restauració de les pintures de J.C. Panyó de la Cúpula

Per sort una família d’Olot tenia una capelleta amb una reproducció del retaule de l’altar major de l’època que es va fer.

La van fer dos deixebles de Panyó, així es va poder reconstruir el que havia quedat malmès o havia desaparegut, tot i que les pintures de darrere el retaule ja no es van reposar, igual que la dels altars laterals de l’absis i la decoració del creuer.

També es van tornar a fer les escultures cremades de Ramon Amadeu