Barroc
Estil artístic que sorgeix durant el segle XVII i part del XVIII a Itàlia i s’estén per Europa. És la manifestació dels tres poders establerts: La monarquia absoluta,
l’Església i la burgesia. L’escultura a la Península Ibèrica és bàsicament de caràcter religiós, excepte a la Cort on perviu l’escultura monumental.
A Catalunya, el més representatiu són els retaules que ornamenten moltes esglésies. La majoria són de fusta tallada, policromada i daurada.
Els retaules barrocs
-L’artista hi representa els quinze misteris del rosari en cinc cossos, dos pisos i sòcal.
-Ho fa en alt relleu i completat amb escultures de sants, àngels i querubins.
-Està decorat amb columnes salomòniques, fulles de vinya, garlandes, flors, petxines i volutes.
-És policromat i daurat.
-És un retaule barroc profusament decorat.
-On les figures tenen una gran energia, moviment, vitalitat i horror vacui, orientat a fomentar la fe vertadera.
-Culmina el retaule una falsa cúpula.
-També decorada amb figures relacionades amb el culte a la Mare de Déu del Rosari.
-De composició complexa, hi predomina el moviment, la teatralitat i el dinamisme.
-Els efectes lluminosos dels plecs de la roba i els gestos de les figures conformen diverses zones de llum i ombra.
-Realitzat per diversos autors, representa els dolors, els goigs i algunes escenes de la vida de sant Josep.
-Consta de cinc cossos, dos pisos i un sòcol. Està decorat amb alts relleus, imatges, àngels, aus, decoració vegetal i columnes salomòniques.
-És d’un estil no tan exuberant com el retaule del Roser, tot i així el moviment, l’energia i la vitalitat hi són presents igual que els efectes de clarobscur típic dels retaules barrocs.
-Va ser realitzat per cinc artistes diferents.