CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES DE L’ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE     

L’Església Parroquial de Sant Esteve s’inscriu en la transició del llenguatge arquitectònic acadèmic del  Barroc Tardà al Neoclàssic.

El seu imponent  volum sobresurt dominant  per sobre de la ciutat.

Façana

  • Respon a un cànon plenament classicista dins els paràmetres de la Contrareforma.

  • Presenta un cos central rectangular enquadrat pels basaments lleugerament avançats de les dues torres dels campanars.

  • A dalt està coronada per una balustrada decorada amb hídries florals i al centre una creu metàl·lica que presideix el conjunt.

Als panys del segon registre hi ha tres fornícules: dues més petites on estaven situades les estàtues de Sant Valentí i Santa Sabina, i la central més gran presidida per Sant Esteve.

Eren unes figures treballades amb volum més pròpies del Barroc que del Neoclàssic i donaven molt de moviment a tota la façana.

Van desaparèixer durant els fets de 1936. Aquest pany està coronat per un frontó semicircular, on hi ha la rosassa en forma de flor.

Està decorat amb pilars d’orde dòric i capçades per unes hídries i garlandes que uneixen els pilars amb el frontó.

Nau

  • Tipològicament l’edifici entra dins el model propi dels temples de la Contrareforma a Catalunya.

  • Planta rectangular, una sola nau i quatre capelles laterals a cada banda; un creuer sobremuntat per una cúpula hemisfèrica que descansa sobre petxines amb dues capelles, un presbiteri sobrealçat i un absis de set costats.

  • La volta de la nau  és una volta de canó amb arcs rebaixats que la divideixen en quatre trams i amb llunetes que s’obren  als finestrals laterals.