CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES DEL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL TURA

De les esglésies anteriors en queda molt poca cosa, una porta al costat sud, amb una clau de volta i el soterrani.

Al segle XVIII, 1724, es decideix construir una nova església, d’estil “Neoclàssic” o d’acord amb les normes de la Reial Acadèmia de les Belles Arts de Sant Ferran, i s’encarrega la construcció a Francesc Mas, Arquitecte de Barcelona.

El resultat és una església situada entre el Barroc tardà i el neoclàssic (art de moda) i que després serà decorada per dissimular el seu classicisme, ja que no acabava d’agradar als olotins.

 

FASES/ ETAPES CONSTRUCTIVES DE STA.MARIA DEL TURA

  • Ermita anterior al segle IX
  • Segles XI-XIII construcció romànica ampliada el segle XIII per la construcció de la muralla. Es fortifica.

  • Terratrèmols (Segle XV). Rei Alfons n’ordena la reconstrucció, que es fa en l’estil gòtic tardà. Segles XV-XVI

  • Segle XVII es decideix engrandir l’església i es reformen les voltes que es fan més altes, s’allarga l’absis i es construeix el campanar.

  • Segle XVIII, es construeix una nova església, l’actual, reformada totalment després de la crema de l’any 1936. En principi s’inicia el seu enderroc, aturat l’any 37.

  • L’ajuntament d’Olot l’oferirà a indústries de guerra i mes tard es convertirà en magatzem. A partir dels anys 40 s’iniciarà la seva reconstrucció.

Descripció

  • Església d’una sola nau i de poca llargada, però d’una gran esveltesa

  • Planta de creu llatina poc definida

  • Volta de canó amb lluneta i finestrals amb vidre blanc (3 trams)

  • Creuer amb cúpula circular sobre petxines

  • Vitralls als braços del creuer

  • Presbiteri /absis

  • Pilars laterals d’ordre compost

Simbologia

Color blanc i color blau: dos colors símbols de la Mare de Déu

Color daurat: lloc sacre

Simbologia: representa la part ternal

Part celestial i sacre

 

Rectangle esfera representa el cel i la quadrícula la terra que la sosté. Simbolitza la Reencarnació.

Roses, símbol de la Mare de Déu (Rosa Mística)
Símbol femení

Altres dades importants en la construcció de l’església del segle XVIII:

  • 1752: creació dels Monuments de Setmana Santa avui desapareguts

  • 1753 : Construcció del Cambril de la Mare de Déu

  • 1757 : instal·lació de l’orgue

  • 1758: Decoració del presbiteri al qual s’hi afegeixen dues tribunes pagades pels marquesos de Vallgorguina, concretament la vídua del Marquès (Francesca Bosch de Plavater) .

Tribunes

Les dues primeres tribunes , situades a la capçalera, són de fusta a imitació del ferro forjat, amb daurats, i decorades amb figures, amb espirals, petxines i decoració vegetal. En les dues parts laterals hi apareixen els escuts dels Vallgornera i dels Plavater.

L’any 1775 els marquesos van finançar tres tribunes més, aquesta vegada situades a la nau central. Hi trobem la mateixa decoració amb unes hídries o vasos sagrats dels quals en surten unes fulles que en una de les finestres envolten una església i una rosa. Podrien ser la imatge de l’església del Tura i la rosa podria interpretar-se com un dels símbols de la Mare de Déu. Garlandes.

– 1784: Torre del rellotge i es dauren els altars laterals i continuen els treballs de decoració , mobiliari i objectes litúrgics

– 1891 : es posa una barana de ferro forjat, al presbiteri, amb decoracions

vegetals i separacions verticals i emmarcaments horitzontals,

amb la forja de 6 medallons daurats amb el nom dels qui la van

pagar, i un medalló que indica l’any de la col·locació de la reixa

de ferro. Més l’autor (ferrer) de la reixa.

Nau

  • Cúpula circular sobre petxines al creuer

  • Església de creu llatina poc definida

  • D’una sola nau poc llarga. Molt esvelta.

  • Nau amb tres trams de volta més un cor.

Façana

La façana actual és un projecte de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1928-29) i acabada l’any 1930,

Característiques de la façana :

  • També es va fer , a l’època barroca una nova façana, restaurada els anys 20 del segle passat.

  • Va quedar malmesa i va tornar a ser restaurada després de 1936, però va perdre part de la seva decoració

  • Respecte per la part barroca de la portalada

  • L’escut barroc de la ciutat és desplaçat a un lateral i el nínxol amb la Mare de Déu també es desplaçat.

  • Cada costat de la porta hi ha dos pilastres més plafons i es dona molta importància a la cornisa.

  • 4 pilastres damunt la porta, i la creació de tres espais on hi ha l’escultura de M. Magdalena, Sant Pere i un relleu destruït l’any 1936. (Miquel roig)

  • Rosassa, envoltada per una sanefa barroca.